APARTUR qualifica de “discriminatori “discriminatori i arbitrari” el Pla d’Usos de Ciutat Vella i l’acusa d’estigmatitzar els habitatges d’ús turístic

14/06/2013

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) ha presentat avui davant l’Ajuntament les al·legacions al Pla d’Usos de Ciutat Vella aprovat el passat mes d’abril. APARTUR considera que aquest Pla provoca un greuge comparatiu molt rellevant entre els habitatge d'ús turístics i altres allotjaments, especialment els hotels als qui es dóna un tracte de privilegi. A més, és una norma discriminatòria, arbitraria i desproporcionada, que estigmatitza els apartaments turístics, als que es fa responsables únics de la degradació de Ciutat Vella, i que provocarà pèrdues econòmiques considerables i irreparables per a la ciutat de Barcelona.

En aquest sentit, les al·legacions constaten:

Tracte discriminatori i inconstitucional: El Pla d’Usos de Ciutat Vella atorga un tracte de privilegi als hotels, doncs liberalitza la seva implantació. En canvi, es discrimina els habitatges d’ús turístic, ja que a més de bloquejar noves llicències, se’ns obliga a reagrupar-nos en edificis sencers. Aquest fer provocarà la desaparició del 50% dels apartaments que hi ha en l’actualitat.

A més, APARTUR denuncia que l’Ajuntament mai ha donat cap raó ni cap justificació respecte l’aplicació d’aquesta mesura contra els apartaments, que afecta sobretot a petits propietaris.

Privilegi hoteler. A Ciutat Vella hi ha 17.500 places hoteleres (llits), davant de les 1.800 d’habitatges d’ús turístic. Això representa una proporció de gairebé 1.000% (10 a 1). És una ràtio desproporcionada, doncs al conjunt de Barcelona és de 3 a 1. El Pla d’Usos, al liberalitzar la construcció de nous hotels, augmentarà aquesta desproporciói incrementarà la densificació de persones transeünts al districte, fet que va en contra dels objectius del propi Pla especificats en la memòria.

Equilibri turístic i veïns. Gairebé el 50% dels ocupants dels habitatges d’ús turístic de Ciutat Vella són famílies (49%). L’estada mitjana és de 5,8 dies, mentre que la dels hotels és de 2,1. Sense cap mena de dubte, aquesta realitat és més coherent amb el turisme que es vol atraure a Ciutat Vella i que, a més, utilitza els serveis del barri. Igualment, aquests serveis estan gestionats per petits empresaris mentre que els hotels pertanyen a multinacionals. Si al districte tenen cabuda més hotels i pensions, per què no apartaments turístics?

Estigmatització dels apartaments. Es demonitza els habitatges d’ús turístics i se’ls acusa de tots els mals de Ciutat Vella com ara el trencament de la convivència veïnal, de generar incivisme i de destruir habitatges permanents. Doncs bé, al 2005 hi havia a Ciutat Vella 2.165 apartaments, dels quals només es van poder legalitzar 669. Ara en queden 602, és a dir, el 28% d’aleshores. Aquesta xifra representa l’1,1% del total d’habitatges censats a Ciutat Vella. Per tant, la pèrdua de residents no es deguda als apartaments turístics.

També hi ha un greuge comparatiu respecte les pensions, ja que aquestes també ocupen edificis de manera parcial i coexisteixen amb altres usos, i no se’ls obliga a agrupar-se en edifici únic. Al contrari, se’ls permet obtenir més llicències.

Mesura no ajustada a dret. El Pla d’Usos preveu una pèrdua de la llicència de forma automàtica si al cap de sis anys l’apartament no queda agrupat en un edifici únic, fet que resultarà gairebé impossible ja que ara el titular de la llicència serà el propietari i no l’explotador com succeïa al 2005. Per tant, el propietari d’un apartament difícilment ho serà d’un edifici sencer. APARTUR demana que el trasllat a edificis únics es faci de manera incentivada per part de l’Ajuntament.

Major creació de riquesa. Apartur demana que a Ciutat Vella s’acabi amb l’actual desproporció (10 a 1) entre llits d’hotel i d’apartaments turístics i que es tendeixi a igualar-la a la ràtio de la resta de Barcelona (3 a 1). Aquesta mesura tindria un impacte econòmic a la ciutat que significaria:

a)    Creació de gairebé 900 llocs de treball.

b)    Ingressos per a 1.100 famílies i viabilitat per a 130 petites i mitjanes empreses.

c)    Ingressos directes i indirectes de 185 milions anuals.

d)    Un milió d’euros anuals en concepte de taxa turística.

e)    2.500 llocs de treball indirectes i uns 2.700 d’induïts.

Accés associats