El sector dels pisos turístics: “Criminalitzar al turisme de la falta d’habitatge és populista i absolutament fals”

Federatur coorganitza una taula rodona per rebatre amb dades als que acusen al sector de ser els principals culpables de la falta d’habitatge

La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) ha coorganitzat aquest dilluns 29 d'abril una taula rodona amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya per rebatre amb dades als que acusen al sector de ser els principals culpables de la falta d’habitatge i de l’increment de preu.

Moderats per la consultora en turisme Marian Muro, l’economista Gonzalo Bernardos, el director de la consultora InAtlas, Luís Falcón, l’advocat Pablo Molina i el president de Federatur, David Riba, han analitzat els efectes del nou Decret Llei que regula el sector des de novembre i els efectes que pot, o no tenir, en la crisi actual de l’habitatge. La conclusió és clara: “s’està criminalitzant al sector”.

Per Bernardos, les polítiques regulatòries proposades són desproporcionades i no solucionaran els problemes existents. “L'administració no s'atreveix a posar solucions reals”. Per l’economista calen solucions pensades per a cada territori i no solucions uniformes i improvisades que no acabaran amb el problema real de falta d’habitatge.

Luis Falcón ha posat dades sobre la taula. A Catalunya hi ha 100.000 pisos turístics, dels que s’estimen que uns 46% estan actius i molts corresponen a segones residencies només es lloguen uns dies a l’any. Des de 2016 s’han reduït un 54% els anuncis d’habitatges d’ús turístic a Catalunya. Si agafem el cas de Barcelona, hi ha uns 75.000 habitatges sense activitat enfront de 10.700 llicències d’HUT, de les quals 7.000 actives. “Treure llicències d’habitatges d’ús turístic no vol dir que aquests habitatges passin directament a ser habitatges de lloguer de llarga estada” han reflexionat els ponents.

Falcón i Bernardos han coincidit en veure una caça de bruixes contra un sector que aposta cada any el 2,94% del PIB turístic català i que el 2022 va deixar un impacte econòmic a Catalunya d’uns 21 mil milions d’euros.  A mes, durant la seva intervenció han posat en dubte la posició el sector hoteler en contra del sector quan haurien d’haver fet pinya tot el turisme junts “per fer fort el sector turístic en el seu conjunt”.

Dades contra relat

El president de Federatur, David Riba, ha volgut posar en valor la feina duta a terme pel sector per aportar dades que reafirmin els arguments exposats. “Hem fet una feina de cerca d’informació que ens ha portat a tenir més informació contrastada que la pròpia Administració” ha afirmat. “Des de l’anunci de la regulació al mes de maig fins la seva entrada al vigor, al novembre, hem dotat a la Generalitat de tota la informació de la que disposem”.

Riba ha volgut tornar a deixar clar que el sector no està en contra de regular. “Volem una regulació que actuï contra la proliferació de la il·legalitat”. El president de la patronal catalana ha defensat l’impacte econòmic d’un sector que representen el 40% de les places turístiques catalanes i la seva capil·laritat en tota l’economia de serveis de pobles i ciutats, ja que la despesa de l’allotjament només representa el 25,7% de la despesa dels turistes.

Els experts han coincidit en que les administracions insisteixin a fer servir els pisos turístics com a cap de turc i que mentre no es decideixin de debò a engreixar el parc públic d'habitatge, la situació continuarà empitjorant. “Criminalitzar al turisme de la falta d’habitatge és populista i absolutament fals.

El problema pels ajuntaments

L’advocat de Garrigues, Pablo Molina, ha destacat el problema judicial i econòmic que generarà l’extinció de les llicències actuals i les noves llicències que els ajuntaments hauran de donar en 5 anys. “S’estan carregant la indemnització natural pel cessament d’activitat i posant als municipis en una situació límit. Qui respondrà davant l’allau de reclamacions?”. En aquest sentit, tots els experts han coincidit en que la via judicial serà un desenllaç habitual i que el ajuntaments hauran d'assumir aquest cost potencial per eradicar l'activitat.

La convivència, un altre dels problemes que s’associen al sector

En la seva intervenció Marian Muro ha recordat tot i que la convivència és un altre dels problemes associats al turisme, aquest ni apareix al baròmetre de la ciutat de Barcelona com una de les principals preocupacions dels residents. “Les incidències, no són ni de bon tros alarmants perquè les molèsties entre veïns sigui un punt a tenir en compte per actuar amb el Decret” han insistit des del sector que han reclamat, però, “més mecanismes per actuar en contra dels que generin problemes”. “Eliminar un sector econòmic sencer per un problema de normativa i gestió mai no serà una bona solució”, ha recordat Riba.

Per acabar, tots els expert reunits a la taula han volgut recordar que fins que no es vegi el turisme com una eina per fer créixer la resta de sectors econòmic d’un territori no ens adonarem que el sector dels habitatges d’ús turístic juga un rol important en aquesta equació.